Finalment m'he decidit a escriure una mica per compartir algunes vivències per la muntanya, bàsicament les curses.
El nom del bloc ve donat perquè espero que algun dia l'Anna es decideixi també a escriure-hi alguna cosa.
Començarem amb els antecedents per situar-nos una mica:
Fa
tres anys el meu amic andorrà, en Gerard, em va enredar per apuntar-nos
a l'Andorra Trail de 35km. Jo corria (i encara ho faig) curses
d'orientació, però fins aquell moment, de curses de muntanya, n'havia
corregut només un parell i de menys de 15km. Això sí, d'excursions pels
cims d'Andorra, unes quantes, gentilesa d'en Gerard; suficients per
agafar el virus incurable de la muntanya. Vaig preparar-me el millor que
podia en aquell moment i la cursa va començar bé, però una caiguda
baixant el Comapedrosa va acabar amb un tall lleig a la mà dreta i el
meu primer vol en helicòpter...
La cosa no
podia quedar així, per tant l'any següent ens hi vam tornar a inscriure.
Aquest cop amb més preparació la cosa va millorar, però no gaire. Jo
vaig patir una "pájara" important a mitja cursa i en Gerard va acabar
patint molt per problemes respiratoris que arrossegava de feia setmanes.
Vam acabar, però les sensacions no van ser gaire bones.
Llavors vam
decidir que pel 2013 potser seria millor canviar d'aires i ens vam
apuntar a la Marathon du Mont-Blanc; total, només eren set quilòmetres
més. En Gerard va fer una gran cursa tot i les "rampes" a la part final.
Jo vaig tenir els bessons enrampats des del km 12 i la vaig ballar per
poder acabar, però l'escenari i l'ambient valien qualsevol esforç. El
problema crec que va ser sortir massa fort arrossegat pels 2500
participants i l'eufòria de ser a un lloc mític. Més experiències al
sac.
Arribem al 2014
i aquest cop sóc jo qui enreda en Gerard per apuntar-nos a la nova
cursa creada pels organitzadors de la Ultra Trail du Mont-Blanc, la OCC
de 53km i 3300D+ (total, ara tampoc vindrà d'onze quilòmetres
més.......i ja prou!). Aquest cop em preparo encara millor, més curses,
sessions d'entrenador, sortides a muntanya. Planifico un calendari de
curses força complet; per si no n'hi havia prou, però, un whatsapp d'en
Gerard avisant-me que s'acabaven les inscripcions per la nova Marató del Cims d'Andorra fa que m'animi a afegir-n'hi una més, que pendré com a
test definitiu. El recorregut pintava molt bé i Andorra és Andorra!
Doncs fins aquí la prèvia, anem pel tema....
Marató del Cims. Ordino, Andorra 12/07/2014
La cosa comença bé
quan puc convèncer l'Anna que aparqui un parell de dies la feinada que
te amb el projecte i ens escapem cap a la fresqueta del Pirineu. Sortim
divendres al matí i el viatge es fa llarg entre revolts i obres a la
carretera, sort que ben acompanyat passa millor!
Arribem a temps
per dinar un bon plat de pasta a Escaldes i tot seguit anem cap a
Ordino a recollir el dorsal i la bossa de corredor. Com sempre, molt
bona organització i tràmit superat amb rapidesa. Al poble ja es viu
intensament l'ambient de curses i el cuc dels nervis fa de les seves als
meus budells. No passaré la millor prèvia a una cursa tan exigent...
Tot seguit anem
cap a l'hotel Sant Miquel d'Ansalonga, l'hem triat perquè està molt a
prop del centre de la competició, però s'ha de dir que el tracte rebut
va ser excel·lent i que passa de pet a la llista de favorits ;-)
Just acabar de
sopar sortim a animar als valents i valentes que fan la Ultra Mític, han
sortit a les 22h i tenen per davant 112km i 9700D+, amunt i crits!
Cap a l'habitació a fer els últims preparatius i intentar dormir tan bé com els nervis em deixin.
Sona
el despertador a les 5:45, em menjo la ració de pastís energètic i
m'estiro vint minutets més al llit. Torna a sonar el despertador i ara
sí que toca vestir-se i anar tirant cap a Ordino.
L'estómac
sembla que ha millorat i l'Anna m'acaba de treure els nervis quan em
recorda que m'he preparat molt bé. Cert, en els últims 60 dies he
corregut una mica més de 400km amb14.000m de desnivell, a part de les
sessions de gimnàs (no n'era conscient fins que ho he sumat ara per
escriure el bloc, hehe).
Aparquem com
podem a Ordino, alguna foto a la zona de meta i cap al parc tancat de la
sortida, que ja ens avisen que ens afanyem.
Em despedeixo de l'Anna
fins a l'avituallament de Sorteny i em col·loco més o menys a meitat de
la massa de corredors i corredores que esperen la sortida xerrant amb
els col·legues, fent fotos, estiraments, seguint el ritme del grup de
batucada que anima la sortida....el que sigui per passar el nervis!!
Faig també alguna foto amb el mòbil i em concentro una mica, pensant
sobretot a no sortir massa ràpid i a anar controlant el ritme amb el
rellotge.
L'speaker diu
que falta poc, sonen uns quants coets que sembla que marquin quarts i
hora i finalment el grup es comença a bellugar, som-hi!!
Surto per la banda dreta perquè l'Anna em pugui agafar en el vídeo i
comencem amb uns 2km d'asfalt per un problema de permisos d'última hora.
Anar per la carretera general serveix perquè tothom vagi agafant el seu
lloc sense estressar-se gaire. Jo vaig mirant el "lap pace" 5:46, 6:03,
5:47......ja és això ja. Més aviat avanço que no pas m'avancen, sembla
que la majoria ha sortit amb cautela. Al km 4 ja comencem a pujar de
valent i toca posar-se a caminar, començo amb calma i de mica en mica
vaig recuperant posicions. Pujarem fins a Ensegur i quan acabi la pujada
més forta vindrà un bon tram amb petites pujades i baixades que és dels
més bonics de la cursa.
 |
| Foto: jm Romeu |
|
Després d'una forta baixada per un prat arribem
al primer avituallament, Coma Obaga. Petita cua per passar el control
de xip, carrego aigua, menjo plàtan, xocolata, galeta i segueixo abans
no se m'escapi part del trenet que veníem fent junts la última part.
Primera baixada llarga fins el Serrat, primers trams amb públic que ens
anima (s'agraeix!) i tornar a pujar fins al refugi de Sorteny. Quan ens
hi apropem intento localitzar a l'Anna, però sense les ulleres no la
veig fins que la tinc a dos pams! :-)
"Pingu-assistència"
de luxe, m'omple el camelback amb isotònic mentre jo vaig menjant més
plàtan, xoco i una mica de formatge (barreja gourmet!!) Aquí m'hi estic
una estona més que abans, costa tirar cap amunt però em motivo pensant
que ens veurem al cap d'una "estona" al coll d'Ordino. Ara ve la pujada
més dura, que ens portarà fins als pics del Casamanya. Em marco un ritme
còmode i vaig fent sense aturar-me. A estones vaig sol i em fixo en
"punts" de colors que van per davant, per veure si retallo distàncies.
N'agafo uns quants i uns quants m'agafen a mi també. Ens apropem a
Ferreroles i cada cop fa més fred, cau un plugim fi i va augmentant el
vent. Aprofito un control de pas per posar-me l'impermeable i menjar
unes ametlles. Un flanqueig en pujada una mica incòmode ens porta sobre
el coll d'Arenes. Paisatge lunar, un avituallament molt ben muntat i una
carpa amb músics en viu!. El fred s'intensifica i fa mal als dits. Paro
per menjar més plàtan i xocolata. Aquí me n'adono de la gran feina que
fan els voluntaris de controls i avituallaments, bravo!!
Per
davant s'alça amenaçadora entre la boira la "paret" del Casamanya Nord.
Ja ens havien avisat el dia anterior que hi trobaríem un pas amb corda i
un amb cadena... Amb el fred que fa a coll d'Arenes no és per
quedar-s'hi gaire estona, o sigui que millor anar per feina!
No
es veu gaire clar per on ens faran pujar, però a mesura que m'apropo ja
veig els puntets que s'enfilen entre les roques. Em concentro en mirar
només endavant i supero el pas sense més problema que el fred que hi fa.
Un cop acabada la grimpada segueixo el grup que veig més endavant, però
al cap d'una estona m'adono que no veig marques enlloc. Acabem pujant
una mica més del compte i hem de rectificar lleugerament camí del
Casamanya Sud.
Comença
la baixada fins a coll d'Ordino, aquesta la conec però no vull anar
molt a sac sabent que després encara quedaran més de 12km. A mesura que
baixo la temperatura puja ràpidament, torna a fer sol i tinc ganes
d'arribar a l'avituallament per treure'm l'impermeable.
De
nou la "Pingu-assistència" de luxe. Em plega l'impermeable i me'l
guarda a la motxilla mentre omplo els dipòsits. Em posa més crema solar i
ja quedem per retrobar-nos a l'arribada. Quina sort tenir aquesta
ajuda!
Ara
ve un tram amb pujades i baixades suaus molt bonic travessant un bosc
de pi negre amb alguns exemplars monumentals. La calor apreta i penso
que aniré justet d'aigua pel final. Després de creuar la carretera
avanço a una parella que semblen conèixer el terreny, diuen que ja és
tot baixada i accelero el ritme. Però no em quadra gaire la distància
que falta pel final amb el que portem fet, em sembla que encara quedarà
una pujada......efectivament, aprofitant un control de pas pregunto i em
diuen que ja només queda "una pujadeta", mama por! Potser sí que era
curta, però a aquestes alçades sembla el Tourmalet. M'acabo l'aigua i
vaig fent sense aturar-me, crec que vaig massa lent i miro enrere a
veure si m'agafa algú, però segueixo sol. Per fi torna la baixada, ara
sí, penso.......meeeec, error! Nou control i gir de 90 graus per agafar
un nou corriol de pujada. Pregunto si és l'últim i em diuen que sí, que
només son 5 minutets, bufffff. El supero millor del que esperava i fins i
tot avanço gent que feia estona que no veia. Última baixada cremant-ho
tot i per fi les primeres cases d'Ordino. De lluny ja veig l'Anna
saltant i saludant-me. Després arribo al lloc on creia que l'havia vist i
no hi és, m'he confós? Ah, no, que s'ha mogut per fer-me la foto
d'arribada :-))
Final! 7:33 h. al meu crono. La previsió optimista era de 7:30, estic content.
Avituallament
final, una mica d'estiraments i cotxe cap a l'hotel. Ens hi han deixat
tornar per dutxar-nos, tot un detall!! I per si no fos prou s'ofereixen a
fer-nos un plat de pasta i a que fem una becaina després.....com a
casa!!
Ja una mica refets toca agafar cotxe i tirar cap a Girona. Dos dies ben aprofitats ;-)
En
resum, molt bona organització, recorregut variat i molt bonic, un equip
de voluntaris de luxe i bons avituallaments al lloc precís. Com a
petita crítica, el marcatge en algun lloc puntual no estava al nivell
d'altres anys, tot i ser molt bo en conjunt. 100% recomanable!!
Apunts
de material: molt content amb les Saucony Xodus 4.0, còmodes i bon
"grip". Encantat amb la motxilla, la Salomon Advanced Skin 12L, tot a mà
i res es belluga, perfecte. Per menjar, a part dels avituallaments,
duia gels GU i ametlles (més un parell de barretes que no vaig gastar), i
afortunadament tot se'm va posar bé. Perfecte també el pastís Gatosport
per esmorzar, es paeix bé, dóna energia i no t'has de trencar el cap
pensant què menjaràs.
Ara
tocarà mantenir el nivell d'entrenaments i arribar a punt pel principal
objectiu de l'any: la OCC. Serà una altra història que intentarem
explicar ;-)
À
