OCC

OCC (Orsières-Champex Lac-Chamonix)

 Com ja vaig explicar en una entrada anterior aquest any el gran objectiu era la OCC dins del programa de curses de la The North Face Ultra Trail du Mont-Blanc.

 Aquest cop l'Anna no podrà venir, el projecte no està per perdre ara una setmana. Aixi doncs ens haurem d'espavilar sols amb en Gerard sense assistència.

 Decidim anar amb el seu cotxe i sortir des d'Andorra el dilluns 25, o sigui que diumenge em toca fer Girona-Barcelona amb el tren, agafar el cotxe i pujar cap a Andorra. Arribo al vespre, anem a fer unes hamburgueses i a dormir. Dilluns a les 8 enfilem cap a Chamonix. En condicions normals ens hauria de costar unes 10 hores amb parades incloses. Però no tenim sort i enganxem un "bouchon" bestial a l'autopista a prop de Montélimar per culpa d'un accident de camions.

Total, 14 hores de  viatge, trucada als apartaments perquè ens diguin on deixen la clau, sopar d'emergència i arribar a les fosques sense cap vista de les muntanyes. Demà les veurem

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      Però l'endemà el que veiem son núvols i pluja. No hi haurà excursioneta per estirar les cames i ens haurem de conformar anant de visita a la fira del trail i les botigues d'esports, quin perill!! La possible trencadissa econòmica es salda raonablement bé......i tot son coses que necessitava (i tant!)

 Dinem a l'apartament de Vallorcine, migdiada i ja cap al vespre, quan la pluja afluixa una mica, sortim a rodar 35 minuts molt tranquils i fem uns estiraments al gimnàs.

  

  Dimecres toca recollir dorsals. Arribem una mica abans de les 10 i no fem massa cua abans que ens toqui el torn. L'organització és impecable: cal anar amb la motxilla de cursa i tot el material obligatori, primer ensenyes el dni i et donen un full on et marquen quines peces del material et comprovaran (ens toca mòbil, frontal, impermeable i pantalons llargs), després agafes una safata com les dels aeroports on poses el que t'han demanat i passes a revisió. Et fan signar el paper conforme a la cursa ho duràs tot a sobre tota l'estona (durant la cursa fan controls aleatoris). Després et donen un sobre amb el dorsal i un xip per la motxilla. Uns altres t'enganxen una polsera de color taronja al canell que no es pot treure sense trencar per assegurar-se que tothom qui corre ha passat els controls.

Finalment et donen la samarreta i la bossa on podràs deixar roba de recanvi al moment de la sortida i que et retornaran a l'arribada. Tot el procediment funciona sense problemes. Sortim del pavelló ja amb una mica més de nervis i no perdo el temps posant-me la samarreta que ens han donat. Maca.

Arribant a l´apartament tocarà fer una mica de bricolatge. Sabia que en els dorsals hi posaven la bandera del país del corredor i ja vaig venir preparat amb tres adhesius per tapar la del país veí. Dos eren massa grans i no em vaig atrevir a que tapessin el logo de la cursa, per si cas. Per tant la cosa va quedar així...

 

Per la tarda decidim arribar-nos fins a Orsières per veure des d'on sortirem i on aparcarem. Hem decidit anar amb el nostre cotxe fins la sortida i tornar després de la cursa a buscar-lo amb el bus de l'organització. Si anéssim amb el bus al principi ens hauríem de llevar a les 3 (!!) i arriscar-nos a un trajecte de revolts amb autocar que podria acabar en mareig. No seria la millor manera d'afrontar la cursa. Un cop vist el panorama i com és la carretera, decidim que l'endemà sortirem de Vallorcine a les 6, per ser a Orsières a les 7 i preparar-nos amb calma per la sortida a les 8.

Una última sessió d'estiraments, sopar i cap al llit aviat. No dormiré massa bé, nervis.

 Dijous 28 d'Agost

 Arriba el dia tan esperat. Esperem que tota la feina feta durant mesos doni el seu fruit i pugui arribar a la mítica Place du Triangle de l'Amitié a Chamonix!

Per davant 53 km. i +3.300m de desnivell.

 Arribem a Orsières segons el previst i anem primer a deixar la bossa que ens tornaran a Chamonix. Tornant cap el cotxe ens creuem amb en Tapi Carreras i ens desitgem sort. És de Girona i les seves rutes a l'Strava m'han servit per descobrir bons llocs per entrenar :-)

Carreguem la motxilla i anem cap a la sortida a agafar un bon lloc, hi ha 1200 participants i val més no sortir massa enrere.

 

 

 Sona una cançó que no conec però motiva prou pel repte, compte enrere i a córrer!

Les sensacions son bones d'entrada i vaig fent a un ritme còmode, sempre pensant que queden moltes hores per endavant. Creuem el poble i diverses agrupacions de cases mentre anem guanyant alçada, sempre amb gent animant, nens xocant les mans i les típiques i sorolloses esquelles. Quin ambient!

En poc més d'una hora arribo a Champex Lac, primer avituallament. Pensava que hi hauria menjar, però només hi ha líquid. Empleno bé els bidons i segueixo sense perdre gaire estona. Ens esperen 17km fins el proper avituallament, sort que porto fruits secs a la motxilla i menjo una mica abans de la primera pujada gran de la cursa.

Champex Lac

La calor es comença a fer notar, però encara vaig bé i les vistes compensen l'esforç

 Arribats a Bovine toca una llarga baixada fins a Trient, amb pont de mecano-tub per sobre la carretera inclòs. Baixo bastant conservador per no castigar encara les cames. Avituallament molt ben muntat on aprofito per seure un parell de minuts, menjar bé i fins i tot anar al lavabo :-)

Ara ve la pujada més forta sobre el paper, comença per una pista amb poc pendent, però quan ens fiquem al bosc s'enfila de valent. El sol pica i sembla que el final de la pujada no arribi mai, em comencen a fallar les forces.

Aprofito el fals pla abans del control de Catogne per intentar agafar aire però ja veig que hauré d'afluixar bastant el ritme. La part final de la baixada a Vallorcine, amb moltes arrels i pedres, m'acaba de castigar les cames. Per fi arribo a l'avituallament i m'he d'esforçar per no mirar l'apartament, que és just darrera, i pensar com n'estaria de bé a la piscineta......fora temptacions!

"M'instal·lo" en un banc i vaig picant coses de menjar, bevent i descansant. Al cap de 15 minuts ja en tinc prou i em llenço cap a la última pujada (que té trampa!). Començo corrent pel caminet que havíem inspeccionat el dia abans, però massa aviat se m'acaben les forces i m'he de posar a caminar, intentant fer-ho ràpid al menys. Passat el coll de Montets ja es poden veure els grans pics de la vall de Chamonix, l'aiguille Verte, els Drus, l'aiguille du Midi, el Mont-Blanc......quin espectacle!!

Creuem la carretera i amunt cap a La Flégère. Recordo el camí de la marató de l'any passat i sé que la baixada a mitja pujada farà mal, o sigui que m'ho prenc amb calma però sense aturar-me en cap moment.

Arriba la baixada i no sé si la fem pel mateix lloc, però no recordava tantes arrels i rocs. Quin mal a les cames!. I després, torna a pujar per acabar de rematar-te. Sé que quan arribi a la pista d'esquí ja quasi estarà fet, però encara m'espera la última sorpresa: l'avituallament és a l'edifici de dalt de La Flégère enlloc d'abaix com l'any passat.....quin pal! Última pujada, aquest cop sí, rodejats d'excursionistes que ens van animant.

Avituallament, una estona de seure, got de Pepsi i avall que fa baixada!

I quina baixada! No és que sigui molt pendent, però és força tècnica a estones i, sobretot, son més de 700 metres de desnivell que hem de perdre i que a aquestes alçades et deixen els quàdriceps fets pols.

Vaig força conservador després de veure com una noia davant meu es torça el turmell dos cops en poca estona i molta gent va mig ensopegant.

Quan veig que ja només queden 3 o 4 km m'oblido del mal de cames i em llenço amb tot el que em queda. Sorprenentment aguanto bé aquest ritme i avanço uns quants corredors que m'havien passat a mitja baixada.

Ja als carrers de Chamonix vaig amb un somriure d'orella a orella, quina sensació tan bona arribar així amb tot l'ambient dels carrers!! Sento com si volés!

Recta final, afluixo per assaborir el moment, pensament per les que no hi son però m'han ajudat a arribar, saltet per creuar la meta i llestos!!

 Finalment no he pogut fer les 9 hores que preveia, però 9:31 tampoc em sembla malament i la posició 345 encara millor (ja em conformava quedant de la meitat endavant)

Recollida de samarreta finisher, salutació amb en Gerard que ha arribat 26 minuts abans que jo (m'hagués tret molt més, però ha patit unes rampes bestials a la part final que, afortunadament, ha pogut superar gràcies a una pastilla que li ha donat un altre corredor)

 Ens fem la foto de rigor amb el cartell de finisher, mengem una mica i anem ràpid a buscar la bossa de roba per canviar-nos. Encara ens falta agafar el bus de retorn a Orsières per recollir el cotxe i si perdem el de les 18:30 haurem d'esperar 2 hores més. Només som tres a l'autocar, sembla que la majoria de corredors portaven acompanyants. Quan l'autocar ens deixa toca el tram més difícil del dia.....anar fins l'aparcament.....quin mal les cames!!! Anem rient recordant aquell anunci de "las muñecas de Famosa se dirigen al portal..." :-))

Cotxe cap a Vallorcine, on ja arribem de nit. Aleshores penso que no he vist en Tapi en tota la cursa i no sé si anava davant o darrera. Miro el mòbil i veig que també l'ha acabat, molt bé! La feina ben feta sempre té recompensa.

Temps de pas de la cursa:

Point de passage	Vitesse	Class.	Jour/heure de passage	Temps de course
911mOrsières	- km/h	-	Je. 08:00	00:00:00
1481mChampex-Lac	7,38 km/h	249	Je. 09:01	01:01:58
1884mLa Giète	6,14 km/h	307	Je. 10:51	02:51:23
1303mTrient	8,36 km/h	307	Je. 11:25 / Je. 11:34	03:25:58
2009mCatogne	3,92 km/h	311	Je. 12:58	04:58:27
1263mVallorcine	6,56 km/h	320	Je. 13:45 / Je. 13:59	05:45:12
1870mLa Flégère	4,28 km/h	345	Je. 16:32	08:32:19
1033mChamonix	7,35 km/h	345	Je. 17:31

Quan pugui escriuré una nova entrada amb les reflexions finals i la crònica dels tres últims dies a Chamonix.

À

Ruta Refugi Corral Blanc - Puigmal 27/07/2014

Una petita entrada només per deixar registrada una ruta que vaig fer diumenge i que em va agradar molt.
Sortida des del Refugi Corral Blanc fins el Puigmal pujant pel pas dels Lladres i baixant per Fontalba per tornar al refugi.

Fins el refugi s'hi pot arribar en cotxe des de Planoles i tenen servei de cafeteria i fan menjars.

Algunes de les fotos que vaig fer ;-)

Gran part del camí de pujada no té pèrdua, resseguint una tanca

Bona companyia :-)

Des del pas dels Lladres, al fons, Font-Romeu, el Carlit i els Perics

Objectiu a la vista

Quina gentada!!

Baixant cap a Fontalba

La nova "joguina", l'Ambit2. Molt pràctic amb capacitat per seguir rutes.

En resum, ruta amb bones vistes, bastant corrible i relativament "solitària", tret del cim i la baixada fins a Fontalba.
Us deixo un enllaç a Movescount on poder veure la ruta i descarregar-la en un gps:
Refugi Corral Blanc - Puigmal - Fontalba - Refugi


Salut i kms!
À

Marató dels Cims. Ordino, Andorra 12/07/2014

Finalment m'he decidit a escriure una mica per compartir algunes vivències per la muntanya, bàsicament les curses.

El nom del bloc ve donat perquè espero que algun dia l'Anna es decideixi també a escriure-hi alguna cosa.

Començarem amb els antecedents per situar-nos una mica:

Fa tres anys el meu amic andorrà, en Gerard, em va enredar per apuntar-nos a l'Andorra Trail de 35km. Jo corria (i encara ho faig) curses d'orientació, però fins aquell moment, de curses de muntanya, n'havia corregut només un parell i de menys de 15km. Això sí, d'excursions pels cims d'Andorra, unes quantes, gentilesa d'en Gerard; suficients per agafar el virus incurable de la muntanya. Vaig preparar-me el millor que podia en aquell moment i la cursa va començar bé, però una caiguda baixant el Comapedrosa va acabar amb un tall lleig a la mà dreta i el meu primer vol en helicòpter...

La cosa no podia quedar així, per tant l'any següent ens hi vam tornar a inscriure. Aquest cop amb més preparació la cosa va millorar, però no gaire. Jo vaig patir una "pájara" important a mitja cursa i en Gerard va acabar patint molt per problemes respiratoris que arrossegava de feia setmanes. Vam acabar, però les sensacions no van ser gaire bones.

Llavors vam decidir que pel 2013 potser seria millor canviar d'aires i ens vam apuntar a la Marathon du Mont-Blanc; total, només eren set quilòmetres més. En Gerard va fer una gran cursa tot i les "rampes" a la part final. Jo vaig tenir els bessons enrampats des del km 12 i la vaig ballar per poder acabar, però l'escenari i l'ambient valien qualsevol esforç. El problema crec que va ser sortir massa fort arrossegat pels 2500 participants i l'eufòria de ser a un lloc mític. Més experiències al sac.

Arribem al 2014 i aquest cop sóc jo qui enreda en Gerard per apuntar-nos a la nova cursa creada pels organitzadors de la Ultra Trail du Mont-Blanc, la OCC de 53km i 3300D+ (total, ara tampoc vindrà d'onze quilòmetres més.......i ja prou!). Aquest cop em preparo encara millor, més curses, sessions d'entrenador, sortides a muntanya. Planifico un calendari de curses força complet; per si no n'hi havia prou, però, un whatsapp d'en Gerard avisant-me que s'acabaven les inscripcions per la nova Marató del Cims d'Andorra fa que m'animi a afegir-n'hi una més, que pendré com a test definitiu. El recorregut pintava molt bé i Andorra és Andorra!

Doncs fins aquí la prèvia, anem pel tema....

Marató del Cims. Ordino, Andorra 12/07/2014

La cosa comença bé quan puc convèncer l'Anna que aparqui un parell de dies la feinada que te amb el projecte i ens escapem cap a la fresqueta del Pirineu. Sortim divendres al matí i el viatge es fa llarg entre revolts i obres a la carretera, sort que ben acompanyat passa millor!

Arribem a temps per dinar un bon plat de pasta a Escaldes i tot seguit anem cap a Ordino a recollir el dorsal i la bossa de corredor. Com sempre, molt bona organització i tràmit superat amb rapidesa. Al poble ja es viu intensament l'ambient de curses i el cuc dels nervis fa de les seves als meus budells. No passaré la millor prèvia a una cursa tan exigent...

Tot seguit anem cap a l'hotel Sant Miquel d'Ansalonga, l'hem triat perquè està molt a prop del centre de la competició, però s'ha de dir que el tracte rebut va ser excel·lent i que passa de pet a la llista de favorits ;-)

Just acabar de sopar sortim a animar als valents i valentes que fan la Ultra Mític, han sortit a les 22h i tenen per davant 112km i 9700D+, amunt i crits!

Cap a l'habitació a fer els últims preparatius i intentar dormir tan bé com els nervis em deixin.

Sona el despertador a les 5:45, em menjo la ració de pastís energètic i m'estiro vint minutets més al llit. Torna a sonar el despertador i ara sí que toca vestir-se i anar tirant cap a Ordino.

L'estómac sembla que ha millorat i l'Anna m'acaba de treure els nervis quan em recorda que m'he preparat molt bé. Cert, en els últims 60 dies he corregut una mica més de 400km amb14.000m de desnivell, a part de les sessions de gimnàs (no n'era conscient fins que ho he sumat ara per escriure el bloc, hehe).

Aparquem com podem a Ordino, alguna foto a la zona de meta i cap al parc tancat de la sortida, que ja ens avisen que ens afanyem. 

Em despedeixo de l'Anna fins a l'avituallament de Sorteny i em col·loco més o menys a meitat de la massa de corredors i corredores que esperen la sortida xerrant amb els col·legues, fent fotos, estiraments, seguint el ritme del grup de batucada que anima la sortida....el que sigui per passar el nervis!! Faig també alguna foto amb el mòbil i em concentro una mica, pensant sobretot a no sortir massa ràpid i a anar controlant el ritme amb el rellotge.

L'speaker diu que falta poc, sonen uns quants coets que sembla que marquin quarts i hora i finalment el grup es comença a bellugar, som-hi!!

Surto per la banda dreta perquè l'Anna em pugui agafar en el vídeo i comencem amb uns 2km d'asfalt per un problema de permisos d'última hora. Anar per la carretera general serveix perquè tothom vagi agafant el seu lloc sense estressar-se gaire. Jo vaig mirant el "lap pace" 5:46, 6:03, 5:47......ja és això ja. Més aviat avanço que no pas m'avancen, sembla que la majoria ha sortit amb cautela. Al km 4 ja comencem a pujar de valent i toca posar-se a caminar, començo amb calma i de mica en mica vaig recuperant posicions. Pujarem fins a Ensegur i quan acabi la pujada més forta vindrà un bon tram amb petites pujades i baixades que és dels més bonics de la cursa.

Foto: jm Romeu

Després d'una forta baixada per un prat arribem al primer avituallament, Coma Obaga. Petita cua per passar el control de xip, carrego aigua, menjo plàtan, xocolata, galeta i segueixo abans no se m'escapi part del trenet que veníem fent junts la última part. Primera baixada llarga fins el Serrat, primers trams amb públic que ens anima (s'agraeix!) i tornar a pujar fins al refugi de Sorteny. Quan ens hi apropem intento localitzar a l'Anna, però sense les ulleres no la veig fins que la tinc a dos pams! :-)

"Pingu-assistència" de luxe, m'omple el camelback amb isotònic mentre jo vaig menjant més plàtan, xoco i una mica de formatge (barreja gourmet!!) Aquí m'hi estic una estona més que abans, costa tirar cap amunt però em motivo pensant que ens veurem al cap d'una "estona" al coll d'Ordino. Ara ve la pujada més dura, que ens portarà fins als pics del Casamanya. Em marco un ritme còmode i vaig fent sense aturar-me. A estones vaig sol i em fixo en "punts" de colors que van per davant, per veure si retallo distàncies. N'agafo uns quants i uns quants m'agafen a mi també. Ens apropem a Ferreroles i cada cop fa més fred, cau un plugim fi i va augmentant el vent. Aprofito un control de pas per posar-me l'impermeable i menjar unes ametlles. Un flanqueig en pujada una mica incòmode ens porta sobre el coll d'Arenes. Paisatge lunar, un avituallament molt ben muntat i una carpa amb músics en viu!. El fred s'intensifica i fa mal als dits. Paro per menjar més plàtan i xocolata. Aquí me n'adono de la gran feina que fan els voluntaris de controls i avituallaments, bravo!!

 Per davant s'alça amenaçadora entre la boira la "paret" del Casamanya Nord. Ja ens havien avisat el dia anterior que hi trobaríem un pas amb corda i un amb cadena... Amb el fred que fa a coll d'Arenes no és per quedar-s'hi gaire estona, o sigui que millor anar per feina!

No es veu gaire clar per on ens faran pujar, però a mesura que m'apropo ja veig els puntets que s'enfilen entre les roques. Em concentro en mirar només endavant i supero el pas sense més problema que el fred que hi fa. Un cop acabada la grimpada segueixo el grup que veig més endavant, però al cap d'una estona m'adono que no veig marques enlloc. Acabem pujant una mica més del compte i hem de rectificar lleugerament camí del Casamanya Sud.

Comença la baixada fins a coll d'Ordino, aquesta la conec però no vull anar molt a sac sabent que després encara quedaran més de 12km. A mesura que baixo la temperatura puja ràpidament, torna a fer sol i tinc ganes d'arribar a l'avituallament per treure'm l'impermeable.

De nou la "Pingu-assistència" de luxe. Em plega l'impermeable i me'l guarda a la motxilla mentre omplo els dipòsits. Em posa més crema solar i ja quedem per retrobar-nos a l'arribada. Quina sort tenir aquesta ajuda!

Ara ve un tram amb pujades i baixades suaus molt bonic travessant un bosc de pi negre amb alguns exemplars monumentals. La calor apreta i penso que aniré justet d'aigua pel final. Després de creuar la carretera avanço a una parella que semblen conèixer el terreny, diuen que ja és tot baixada i accelero el ritme. Però no em quadra gaire la distància que falta pel final amb el que portem fet, em sembla que encara quedarà una pujada......efectivament, aprofitant un control de pas pregunto i em diuen que ja només queda "una pujadeta", mama por! Potser sí que era curta, però a aquestes alçades sembla el Tourmalet. M'acabo l'aigua i vaig fent sense aturar-me, crec que vaig massa lent i miro enrere a veure si m'agafa algú, però segueixo sol. Per fi torna la baixada, ara sí, penso.......meeeec, error! Nou control i gir de 90 graus per agafar un nou corriol de pujada. Pregunto si és l'últim i em diuen que sí, que només son 5 minutets, bufffff. El supero millor del que esperava i fins i tot avanço gent que feia estona que no veia. Última baixada cremant-ho tot i per fi les primeres cases d'Ordino. De lluny ja veig l'Anna saltant i saludant-me. Després arribo al lloc on creia que l'havia vist i no hi és, m'he confós? Ah, no, que s'ha mogut per fer-me la foto d'arribada :-))

Final! 7:33 h. al meu crono. La previsió optimista era de 7:30, estic content.

Avituallament final, una mica d'estiraments i cotxe cap a l'hotel. Ens hi han deixat tornar per dutxar-nos, tot un detall!! I per si no fos prou s'ofereixen a fer-nos un plat de pasta i a que fem una becaina després.....com a casa!!

Ja una mica refets toca agafar cotxe i tirar cap a Girona. Dos dies ben aprofitats ;-)

En resum, molt bona organització, recorregut variat i molt bonic, un equip de voluntaris de luxe i bons avituallaments al lloc precís. Com a petita crítica, el marcatge en algun lloc puntual no estava al nivell d'altres anys, tot i ser molt bo en conjunt. 100% recomanable!!

Apunts de material: molt content amb les Saucony Xodus 4.0, còmodes i bon "grip". Encantat amb la motxilla, la Salomon Advanced Skin 12L, tot a mà i res es belluga, perfecte. Per menjar, a part dels avituallaments, duia gels GU i ametlles (més un parell de barretes que no vaig gastar), i afortunadament tot se'm va posar bé. Perfecte també el pastís Gatosport per esmorzar, es paeix bé, dóna energia i no t'has de trencar el cap pensant què menjaràs.

Ara tocarà mantenir el nivell d'entrenaments i arribar a punt pel principal objectiu de l'any: la OCC. Serà una altra història que intentarem explicar ;-)

À